Situació: Igualada, Barcelona. / Projecte: 2012-2017 / Obra: 2017 – 2020 / Superfície construïda: 154m2
Col·laboradors: Blai Cabrero, Jordi Mitjans, Montse Fornés
Equip: Carles Bou (arquitecte tècnic)
Fotografia: Adrià Goula + Jesús Granada (vista aèria)
[Català]
Cap context és irrellevant per un nou edifici. I sovint el propi lloc genera prou condicionants, afectant el projecte en quasi cada decisió. No és el cas d’aquesta casa. / El sol, la geometria de la parcel·la (quasi quadrada amb un xamfrà), un veí excessivament proper a sud, i una torre d’habitatges a nord, més pròpia d’un polígon residencial dels seixanta que d’aquest retall de ciutat jardí on s’ubica el solar. Quatre inputs mal contats. / Dels propietaris (una parella amb dos fills), una casa sense manteniment, amb molta privacitat i una bona relació amb el jardí –més aviat un pati- durant tot l’any, un estudi ben posat, i d’altres requeriments habituals. I ganes de viure en una casa moderna –sense majúscula-. I cert interès per l’arquitectura domèstica japonesa contemporània. / Amb aquests condicionants teníem clar que la història calia escriure-la quasi des de zero o, millor dit, des de dins, amb el propi edifici. Calia crear un lloc nou. / La parcel·la era plana, lleugerament per sota de la rasant dels dos carrers, un a oest i l’altre a nord. Sense arbres. / El primer pas és fer-hi una tanca opaca tan alta com es pot, d’uns dos metres, i situar la casa descentrada cap a l’est, reblint tots els límits edificables excepte l’oest, l’únic per on entra sol durant tot l’any. Allà és on el jardí perimetral es fa més ample (7.6m), la resta té amplades variables adequades a la normativa (3m a veïns i entre 5 i 6 a carrers) -la normativa obliga a coses que no sempre tenen molt sentit-. / A nord plantem uns arbres de fulla perenne que, amb el temps, privaran la vista des de la torre d’habitatges veïna. / La nova casa s’estructura en quatre capes concèntriques paral·leles als límits del solar, com una ceba. D’exterior a interior, la tanca d’obra, el pati perimetral i una galeria correguda que rodeja el cos central, una caixa d’obra vista de bloc de formigó de dues plantes. / En fases inicials del projecte, quan la casa era més gran, la galeria perimetral era un espai entremig, bioclimatitzat, amb usos complementaris, i totes les peces principals s’allotjaven al nucli de l’habitatge. Posteriorment, per adequació pressupostària, es va reduir la superfície i al cos central només hi van quedar les habitacions, els banys i l’escala. Els usos comuns van passar a la galeria. / A la galeria hi passa gairebé tot. És una veranda, amb certes ressonàncies a la casa d’Orinda del Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati; a l’estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l’hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixes i els tancaments mòbils són opacs, condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat. / Com a la capella de Santa Maria dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de coberta inclinada, es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura de fusta (pilars, bigues i sostre) i tancaments de vidre, alumini, fusta i xapa ondulada. La coberta és inclinada i aboca l’aigua de pluja directament al pati, sense recollida. En contraposició a la lleugeresa de la galeria, el nucli central és massiu i compacte, amb més inèrcia tèrmica. Els murs de bloc i els forjats es deixen vistos a la galeria i es pinten blancs a les habitacions. / A l’hivern, la veranda abriga i escalfa tot el cos central (banys i habitació), que no té sistema de climatització propi (en planta baixa); el paviment de formigó, amb molta inèrcia, a part de rebre puntualment la radiació solar directa, s’escalfa via terra radiant, igual que les habitacions del primer pis; la generació és per bomba de calor d’aerotèrmia. / A l’estiu, quan les fulles corredisses estan tancades, les finestres es protegeixen del sol amb el vol de la coberta inclinada i amb unes cortines reflectants exteriors. A l’interior, la inclinació del sostre afavoreix, per estratificació, un sistema de ventilació passiu que evacua l’aire més calent mitjançant quatre conductes ocults dins les façanes que funcionen com a petites xemeneies solars, afavorint la renovació natural i facilitant el refrescament de la veranda. / Deu anys després de la primera reunió amb els clients, amb una llarga i intensa història entremig, la casa 905 es va completar. El temps llarg, va ser una (altra) eina determinant en el procés del projecte. / L’arquitectura sovint treu partit de la (seva) lentitud.
[English]
No context is irrelevant to a new building. And often the site itself generates conditions affecting the project in almost every decision. This is not the case with this house. / The sun, the geometry of the plot -almost square with a chamfer-, a neighbour too close to the south, and a tower of houses to the north, more typical of a residential area of the sixties than of this piece of garden city where the plot is located. Four badly counted inputs. / The owners (a couple with two children) wanted a house without maintenance, with a lot of privacy and a good relationship with the garden -more like a courtyard- all year round, a well-placed studio, and a few other usual requirements. And a desire to live in a modern house -without a capital letter-. And a certain interest in contemporary Japanese domestic architecture. / With these determining factors, it was clear to us that history had to be written almost from scratch, or rather from within, with the building itself. A new site had to be created. / The plot was flat, slightly below street level. No trees. / The first step was to build an opaque fence as high as possible, about two meters, and place the house off centred to the east, filling the 120m2 of maximum occupation and filling all the building limits except the west, where the sun comes in all year. There is where the perimeter garden becomes wider (7.6m), the rest has variable widths adapted to the regulations (3m to neighbours and between 5 and 6 to the streets) -the regulations force things that do not always make much sense-. / To the north we planted some evergreen trees that, with time, will deprive the view from the neighbouring tower of houses. / The new house is structured in four concentric layers parallel to the limits of the plot, like an onion. From outside to inside: the building fence, the perimeter courtyard and a continuous gallery that surrounds the central body, a two-storey concrete block box. / In the initial phases of the project, when the house was bigger, the perimeter gallery was an intermediate space, bio climatized, with complementary uses, and all the main pieces were housed in the core of the house. Later, due to budgetary adaptation, the surface was reduced and only the rooms, the bathrooms and the stairs were left in the central body. The common areas were moved to the gallery. / Almost everything happens in the gallery. It is a veranda, with certain resonances to Charles Moore’s Orinda house, which proposes intense and variable relations (seasonally) with the patio; in summer, through the large sliding walls it becomes a porch; in winter, large windows in the corners offer framed views of the garden and capture solar radiation to the west. Contrary to what is usual, in this house the windows are fixed, and the mobile doors are opaque, a condition that constantly transforms the facade and the gallery, depending on what is open and what is closed. / As in the chapel of Santa María dos Anjos by Lina Bo Bardi, the veranda, with its sloping roof, is built with light and dry systems: wooden structure (pillars, beams, and roof) and glass, aluminium, wood, and corrugated galvanized sheet enclosures. In contrast to the lightness of the gallery, the central core is massive and compact, with more thermal inertia. The block walls and slabs are left visible in the gallery and painted white in the rooms. / In winter, the veranda shelters and heats the entire central body (bathrooms and bedrooms), which does not have its own climate system (on the ground floor); the concrete floor, with a lot of inertia, apart from receiving direct solar radiation on time, is heated via underfloor heating, as are the rooms on the second floor; generation is by aerothermal heat pump. / In summer, when the sliding doors are closed, the windows are protected from the sun by the overhang of the roof and by reflective exterior curtains. At the same time, the inclination of the roof favours, by stratification, a passive ventilation system that evacuates the hot air through four ducts hidden in the facades that work as small solar chimneys, favouring the natural renovation and facilitating the cooling of the veranda. / Ten years after the first meeting with the clients, and with a long and intense history in between, house 905 was completed. The long time was another determining tool in the process of the project. / Architecture sometimes takes advantage of (its) slowness.
[Castellano]
Ningún contexto es irrelevante para un nuevo edificio. Y a menudo el propio sitio genera condicionantes, afectando el proyecto en casi cada decisión. No es el caso de esta casa. / El sol, la geometría de la parcela (casi cuadrada con un chaflán), un vecino excesivamente cercano a sur, y una torre de viviendas a norte, más propia de un polígono residencial de los sesenta que de este trozo de ciudad jardín donde se ubica el solar. Cuatro inputs mal contados. / Los propietarios (una pareja con dos hijos) querían una casa sin mantenimiento, con mucha privacidad y una buena relación con el jardín -más bien un patio- durante todo el año, un estudio bien puesto, y otros pocos requerimientos habituales. Y ganas de vivir en una casa moderna -sin mayúscula-. Y cierto interés por la arquitectura doméstica japonesa contemporánea. / Con estos condicionantes teníamos claro que la historia había que escribirla casi desde cero o, mejor dicho, desde dentro, con el propio edificio. Había que crear un sitio nuevo. / La parcela era plana, ligeramente por debajo de la rasante de la calle. Sin árboles. / El primer paso fue construir una valla opaca lo más alta posible, de unos dos metros, y situar la casa descentrada hacia el este, colmatando los 120m2 de ocupación máxima y rellenando todos los límites edificables excepto a oeste, por donde entra solo durante todo el año. Allí es donde el jardín perimetral se hace más ancho (7,6m), el resto tiene anchuras variables adecuadas a la normativa (3m a vecinos y entre 5 y 6 a las calles) -la normativa obliga a cosas que no siempre tienen mucho sentido-. / A norte plantamos unos árboles de hoja perenne que, con el tiempo, privarán la vista desde la torre de viviendas vecina. / La nueva casa se estructura en cuatro capas concéntricas paralelas a los límites del solar, como una cebolla. De exterior a interior: la valla de obra, el patio perimetral y una galería corrida que rodea el cuerpo central, una caja de obra vista de bloque de hormigón de dos plantas. / En fases iniciales del proyecto, cuando la casa era más grande, la galería perimetral era un espacio intermedio, bioclimatizado, con usos complementarios, y todas las piezas principales se alojaban en el núcleo de la vivienda. Posteriormente, por adecuación presupuestaria, se redujo la superficie y en el cuerpo central sólo quedaron las habitaciones, los baños y la escalera. Las zonas comunes pasaron a la galería. / En la galería pasa casi todo. Es una veranda, con ciertas resonancias a la casa de Orinda de Charles Moore, que propone relaciones intensas y variables (estacionalmente) con el patio; en verano, mediante los grandes paramentos correderos se convierte en un porche; en invierno, grandes ventanales en las esquinas ofrecen vistas enmarcadas al jardín y captan radiación solar a poniente. Contrariamente a lo habitual, en esta casa los cristales son fijos y los portones móviles son opacos, una condición que transforma la fachada y la galería constantemente, en función de qué está abierto y qué cerrado. / Como en la capilla de Santa María dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de cubierta inclinada, se construye con sistemas ligeros y en seco: estructura de madera (pilares, vigas y techo) y cerramientos de vidrio, aluminio, madera y chapa galvanizada ondulada. En contraposición con la ligereza de la galería el núcleo central es masivo y compacto, con más inercia térmica. Los muros de bloque y los forjados se dejan vistos en la galería y se pintan de blanco en las habitaciones. / En invierno, la veranda abriga y calienta todo el cuerpo central (baños y habitación), que no tiene sistema de climatización propio (en planta baja); el pavimento de hormigón, con mucha inercia, aparte de recibir puntualmente la radiación solar directa, se calienta vía suelo radiante, al igual que las habitaciones del primer piso; la generación es por bomba de calor aerotérmica. / En verano, cuando las correderas están cerradas, las ventanas se protegen del sol con el vuelo de la cubierta y con unas cortinas reflectantes exteriores. A su vez, la inclinación del techo favorece, por estratificación, un sistema de ventilación pasivo que evacúa el aire caliente mediante cuatro conductos ocultos en las fachadas qué funcionan cómo pequeñas chimeneas solares, favoreciendo la renovación natural y facilitando el refrescamiento de la veranda. / Diez años más tarde de la primera reunión con los clientes, y con una larga e intensa historia entremedio, se completó la casa 905. El largo tiempo fue otra herramienta determinante en el proceso del proyecto. / La arquitectura, a veces, saca partido de (su) lentitud.
Share on: