Situació: c/ Olzinelles 31, Barcelona. / Concurs: 2012. 1er Premi / Projecte: 2012-2013 / Obra: 2014-2017 / Promotor: BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Metropolitanes S.A) / Superfície construïda: 2029,80m2
Col·laboradors: Montse Fornés Guàrdia, Jordi Mitjans, Berta Romeo, Carla Piñol, Blai Cabrero Bosch, Toni Jiménez, Xavier Mallorquí, Jorge Suárez-Kilzi
Equip: Societat Orgànica (assessoria ambiental), DSM arquitectes (estructura), Oriol Vidal (enginyeria), I2A (assessoria acústica), Chroma ( rehabilitació – restauració), Esitec ( audiovisuals), Aumedes dap arquitectura tècnica ( pressupost)
Fotografia: Adrià Goula
Premis: 3er Premi ‘ Mapei a l’edificació sostenible’ 2020, Shortlisted ‘EU Mies Van der Rohe Award 2019’, Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic 2019 ‘AADIPA 2019’, Premi Ciutat Barcelona 2017, Finalista Premis ‘FAD 2018’
+info: dddarq
[Català]
TRES PUNTS DE PARTIDA / Entendre el valor de la història de l’edifici de la Lleialtat Santsenca (1928), una antiga cooperativa obrera del barri de Sants, a Barcelona. Conèixer amb precisió l’estat (físic) de l’edifici per tal d’aprofitar tot el que sigui aprofitable. I ser extremadament sensibles a tot el procés col·laboratiu que van engegar les entitats del barri amb l’objectiu de recuperar la Lleialtat (2009). / QUATRE OBJECTIUS / Aprofitar. Intentar (re)aprofitar tot el que pugui ser útil de l’edificació original, enderrocant prèviament tots allò no reutilitzable –treballar sobre una preexistència és una oportunitat tant de recuperació física d’uns espais malmesos com de recuperació històrica d’un edifici significatiu pel barri. / Intervenir. Traçar una estratègia d’intervenció definint aquelles accions imprescindibles, siguin de caire més conservacionista o de caire més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d’ús de tots els espais de l’edifici. / Contextualitzar. Afectar positivament l’entorn, establint un diàleg interessant i intens –i tens, si cal- amb el context. / Sostenibilitat. Treballar polièdricament una proposta ambientalment sostenible, tant respecte al treball amb la preexistència com en totes les noves intervencions. / L’ESTRATÈGIA / Tres cossos. L’edifici té tres cossos estructurals diferenciables: el cos principal, amb façana als carrers Olzinelles i Altafulla, que alberga les dues sales principals (antiga botiga a planta baixa i sala d’actes al primer pis); el cos central, amb accés des del carrer Altafulla; i el cos interior, sense accés a carrer, que geomètricament forma una L amb els altres cossos. / Enderroc. En primer lloc plantegem enderrocar tots els elements que no es poden aprofitar deixant pràcticament només façanes, mitgeres i alguns elements estructurals. / Accessos. Mantenim l’accés principal pel carrer Olzinelles i el secundari, sobretot per càrrega i descàrrega i sortida d’emergència, al carrer Altafulla. / ATRI / Excepte en les dues sales principals, que donen a carrer, detectem grans mancances de salubritat en totes les peces, i una molt mala connexió entre elles. Per això proposem un gran buidat longitudinal que travessa tot l’edifici, unint inequívocament els tres cossos estructurals i, de fet, totes les sales, tant les existents com les noves, mitjançant un recorregut gradual que s’inicia amb les peces més públiques prop del carrer i acaba amb les més privatives al fons de la parcel·la. El buidat consisteix en l’enderroc total de la crugia arran de la mitgera del carrer Olzinelles, per a convertir-la en una sort de carrer interior la continuïtat del qual, en el segon cos estructural, s’assoleix maximitzant el pati de llums existent. Finalment, al darrer cos estructural, un triple espai contigu al buidat dels dos cossos previs culmina la seqüència. La successió de buidats configura un atri que, mitjançant l’aparició de ‘noves’ façanes contraposades a les mitgeres originals –amb rastres físics de tota la història de l’edifici-, aporta llum i ventilació a totes les sales i esdevé un excel·lent vertebrador de les circulacions horitzontals i verticals, aportant un nou potencial d’ús per a programes imprevistos. / La ‘bastida’. A l’Atri, un element destaca per sobre de la resta: el conjunt de passeres i escales inspirades en les bastides d’obra i, sobretot, en el ‘Teatro Oficina’ de Lina Bo Bardi a São Paulo (1980-91). / Rebaix. Amb l’objectiu d’esgotar tot el potencial edificable de l’edifici i facilitar el funcionament a cota d’accés, s’anivella tota la planta baixa a la rasant de l’entrada del carrer Olzinelles (+0.00) fent un rebaix d’uns 85cm a totes les peces excepte a l’Atri del primer cos estructural que ja es troba a aquesta cota. / La coberta. Les teulades existents no es poden aprofitar, només conservem les encavallades de la sala principal. Fem una nova coberta a tot l’edifici associada volumètricament als tres cossos estructurals: tres cobertes a dues aigües de tecnologia lleugera, de policarbonat cel·lular a les vessants sud i de xapa aïllada a les vessants nord, sempre sobre estructura metàl·lica, assumeixen requeriments tècnics mediambientals i de climatització de l’edifici, permetent la il·luminació permanent de l’atri i facilitant-ne la ventilació, situant les finestres a la part més alta, als careners, per propiciar conveccions naturals a tot l’edifici. / Paraments interiors. Treballem sistemàticament en funció de les diferents casuístiques: a) preservem les mitgeres existents amb el seu aspecte actual sempre que és possible; b) fem estintolaments amb bigues metàl·liques on calen noves obertures; c) les portes i finestres originals innecessàries es tapien amb maó calat deixat vist; b) amb aquest tipus de maó, també sense revestir, es fan tots els murs estructurals nous; d) utilitzem entramats lleugers de fusta a les peces que necessiten aïllament tèrmic i acústic, sobretot a les noves façanes interiors de l’Atri. / La façana (protegida). Ens interessa més la façana actual que la original. Volem preservar l’aspecte envellit de la façana, reflex del pas del temps –la gamma infinita d’ocres descolorits és espectacular-. La netejarem i en repararem les patologies existents però en cap moment intentarem recuperar el moment original en que es va estrenar l’edifici. El pas del temps és un valor que ha de formar part de l’ànima de la nova Lleialtat, i la façana en serà una expressió. Per contra, el que hi fem de nou es fa amb la tecnologia (i l’estètica) contemporània. Conservem totes les obertures originals i hi afegim fusteries d’acer amb especejats conseqüència de les necessitats interiors (ventilació, etc.). / CRITERIS DE SOSTENIBILITAT / Usuaris no experts. L’edifici tindrà molts usuaris i possiblement cap responsable únic (conserge). L’edifici ha de poder funcionar sol sense dependre de l’acció de les persones, més enllà d’obrir o tancar finestres si fa o no calor i es vol ventilar. / Us imprevisible. L’edifici s’utilitzarà de maneres molt diverses i poc previsibles, tant a nivell d’horaris com a nivell d’ocupació. / Estratègies passives. Degut a aquest ús imprevisible i irregular i al tipus d’usuari inexpert i esporàdic optem per un edifici que climàticament funcioni sol, a partir d’estratègies passives basades en la inèrcia (als espais climatitzats i semiclimatitzats), l’aïllament (als espais climatitzats), etc. / Climatització mecànica mínima. Només climatitzem els espais d’ús estàtic i deixem tot l’Atri sense climatització mecànica assumint que serà un espai temperat respecte al clima exterior però sovint sense el grau de confort requerit en els altres espais interiors. L’Atri serà un espai intermig bioclimatitzat. / Captació solar i ventilació. L’augment de volum de les cobertes –sempre respectant al màxim l’assolellament actual dels veïns- té com a objectiu principal possibilitar la captació solar, generant dues situacions estacionals oposades: a l’hivern captem escalfor que revertim mitjançant recuperadors de calor per climatitzar els espais interiors, mentre que a l’estiu sobreescalfem l’aire de l’estrat superior de l’atri generant una convecció molt potent que expulsa l’aire més calent de l’edifici en obrir-se les finestres dels careners –accionades per sensors automàtics-. A més a més les climatitzadores permetran fer free-cooling, sempre i quan la temperatura exterior sigui favorable. / Aprofitament de l’aire calent sobrant. A l’hivern, tots els espais climatitzats expulsen l’aire calent de la ventilació forçada a l’Atri de manera que el temperen. / l·luminació. L’Atri il·lumina durant tot l’any l’interior de l’edifici gràcies als panells de policarbonat cel·lular transparent que el cobreixen. Al cos 3, degut a l’excés d’assolelIament durant bona part de l’any, es crea una cambra ventilada de 60cm (que és el cantell de les bigues) instal·lant un filtre solar interior amb malles d’ombreig plegable, per permetre la màxima captació a l’hivern i la mínima a l’estiu. Al tram més alt la protecció solar serà fixa amb una xapa grecada perforada. Quan no interessi acumular o aprofitar l’aire calent de la càmera els sensors n’obriran les finestres situades a ambdós extrems, superior i inferior, refrescant-la immediatament.
[English]
THREE STARTING POINTS. / Understanding the value of the history of the Building of the Lleialtat Santsenca (1928), an ancient neighbourhood working class cooperative in Sants, Barcelona. Knowing to the detail, the current state of the building to maintain as much as possible. Being extremely sensitive to having a collaborative process involving neighbourhood organizations with the purpose of getting back Lleialtat (2009). / FOUR PURPOSES. / Taking advantage. Trying to take advantage of anything that could be useful from the original, demolishing first all the useless. Working on a pre-existence is an opportunity for a physical and a historical recuperation of a meaningful building in the neighbourhood. / Intervention. Making a strategy of an intervention defining the essential actions, whereas they are more conservative or not. / Context. Affecting positively the surroundings, stablishing an interesting and intense -tense if needed- dialogue with the context. / Sustainability. Working multifaceted on a project environmentally sustainable, regarding the work on the existing as well as the new interventions. / THE STRATEGY / Three constructions. The building is formed by three structural constructions. The main body, with a façade to streets Olzinelles and Altafulla, contains the two main spaces (the ancient shop on the ground floor and the atrium in the first floor). The central body, with access from the Altafulla street. Third, the interior body, without a direct access from the outside, which is L shaped. / Demolishment. We stablished to demolish all of the irrecoverable elements, meaning to practically only leave the façades, party walls and other structural elements. / Access. We mantaing the main access through the Olzinelles street, and a secondary one, for loading and unloading and as a security exit, at Altafulla street. / Atrium. Except for the two main spaces, which have a connection with the exterior, there were precarious health and hygiene conditions inside the rest of the construction. For that reason, we proposed a large longitudinal void, which traverses the whole building, connecting the three structural bodies, and all of the spaces, new and old. A gradual progression, beginning with the most public spaces, near the street and finishing at the most private ones. The void consists on the complete demolition of the centreline nearby the party wall to Olzinelles street, becoming a sort of interior street, emphasized at the second volume by enlarging the existing light well. Finally, the last structural body, a triple space contiguous to the void of the two previous bodies, puts an end to the sequence. The succession of voids configures an atrium limited by new façades, aesthetically opposed to the existing party walls, visibly full of history. The atrium gives light and ventilation to all of the spaces, becoming key axis of the horizontal and vertical circulations, aporting new potentials of uses for unexpected programs. / Atrium. Inside the atrium, a characteristic highlights among the others: the ensemble of corridors and staircase inspired by the auxiliary work constructions, and, mainly, by the “Teatro Oficina” by Lina Bo Bardi in Sâo Paulo (1980-91). / Leveling. With the purpose of having the maximum of the developable surface, and facilitating the access from the ground floor, the whole plan is levelled to the entrance from the Olzinelles Street (+0.00), lowering 85cm all of the spaces except for the atrium in the first body, which was already at this height. / The roof. The existing roof could not be maintained, only the trusses in the main space. A new roof is built above the whole building, associated volumetrically to the three structural bodies. Three gable roofs with a light technology of cellular polycarbonate oriented south, and an insulated metal enclosure oriented north, always above a metal structure, assuming environmental and thermic requirements. This means permanent natural sunlight of the atrium and providing ventilation through the windows in the highest corners. / Interior divisions. We worked systematically in front of each subject: a). we preserve the existing party walls respecting its current visual aspect, as much as possible. b). we reinforce structurally with metallic beams where new overtures are needed. c). the original windows and doors which become unnecessary, are closed with a brick wall. d). we use a lightweight wooden framework in the spaces where we need thermic and acoustic isolation, mainly in the interior façades of the Atrium. / The (protected) façade. We are more interested in the actual façade, than in the original one. We want to preserve its aged appearance, to reflect the traces of time – the infinite palette of watered ochres is spectacular. We will clean it and repair the existing pathologies, but under any circumstance we won’t try to recuperate the original appearance of the building. Time passes, and it is a value that should take part of the soul inside the new Lleialtat, and the façade will be an expression of it. Nevertheless, the new elements will be using the contemporary technology and aesthetics. We keep all of the original voids and add iron carpentry, responding to the interior needs (ventilation, etc.). / SUSTAINABILITY CRITERIA / Inexpert users. Probably, the building will receive several users and possibly not one will be in charge of everything. The building should work on its own, without depending on the intervention from people, more than opening or closing the windows to regulate the temperature and ventilation. / Unpredictable use. The building will be used in multiple and unexpected ways, regarding timetables and levels of occupation. / Passive strategies. Due to this unexpected and irregular use, the kind of sporadic and inexpert user, we chose a building which would climatically work on its own, using passive strategies based on inertia (climatic and semiclimatic spaces), isolation (air space), etc. / Minimal air conditionning. We will only condition the spaces of static use, leaving the Atrium without, assuming it will be a temperate space in comparison to the exterior, but not reaching the comfort required in the interior spaces. The atrium will be a space in between, bio-conditioned. / Solar caption and ventilation. The increasing of volume in the roof, – always respecting to the maximum the actual solar radiation of the neighbours- has as a propriety the solar caption, producing two seasonal opposite situations. During the winter: we keep the heating with a heat recovery system for the interior spaces. Whilst during the summer, we reheat the air in the top of the atrium, forcing a convection which expulses the warmest air from the building by opening the automatized windows in the roof ridge. Furthermore, the air conditioned will allow free-cooling, as long as the exterior temperature is beneficious. / Taking advantage of the excess of warm air. During the winter, all of the climatic spaces expulse the hot air from the forced ventilation in the atrium to regulate it. / Light. The Atrium gives natural light to the interior during the whole year thanks to the cellular polycarbonate panels that cover it. In the third body, due to the excess of radiation during the majority of the year, a ventilated chamber of 60cm depth –the same as the beams- installing a solar filter in the interior made out of a shadowing material, allowing the best solar caption in the winter, and the minimum in the summer. The most elevated part of the solar protection will be fixed with a perforated corrugated sheet. The sensors will open the windows located at the two extremes, when it will not be necessary to keep the exceeding heat, refreshing it automatically.
[Castellano]
TRES PUNTOS DE PARTIDA / Entender el valor de la historia del edificio de la Lleialtat Santsenca (1928), una antigua cooperativa obrera del barrio de Sants, en Barcelona. Conocer con precisión el estado (físico) del edificio con el fin de aprovechar todo lo que sea aprovechable. Y ser extremadamente sensibles a todo el proceso colaborativo que iniciaron las entidades del barrio con el objetivo de recuperar la Lleialtat (2009). / CUATRO OBJECTIVOS / Aprovechar. Intentar (re)aprovechar todo lo que pueda ser útil de la edificación original, derribando previamente todo aquello no reutilizable – trabajar sobre una preexistencia es una oportunidad tanto de recuperación física de unos espacios dañados cómo de recuperación histórica de un edificio significativo para el barrio. / Intervenir. Trazar una estrategia de intervención definiendo aquellas acciones imprescindibles, sean de carácter más conservacionista o de carácter más aditivo, que permitan recuperar y aumentar el potencial de uso de todos los espacios del edificio. / Contextualizar. Afectar positivamente el entorno, estableciendo un diálogo interesante e intenso – y tienes, si es necesario- con el contexto. / Sostenibilidad. Trabajar poliédricamente una propuesta ambientalmente sostenible, tanto respeto al trabajo con la preexistencia como en todas las nuevas intervenciones. / LA ESTRATEGIA / Tres cuerpos. El edificio tiene tres cuerpos estructurales diferenciables: el cuerpo principal, con fachada a las calles Olzinelles y Altafulla, que alberga las dos salas principales (antiguo comercio en planta baja y salón de actos en el primer piso); el cuerpo central, con acceso des de la calle Altafulla; y el cuerpo interior, sin acceso a la calle, que geométricamente forma una L con los otros cuerpos. / Derribo. En primer lugar planteamos derribar todos los elementos que no se podían aprovechar dejando prácticamente sólo fachadas, medianeras y algunos elementos estructurales. / Accesos. Mantenemos el acceso principal por la calle Olzinelles y el secundario, sobretodo por la carga y descarga y salida de emergencia, en la calle Altafulla. / ATRIO / Excepto en las dos salas principales, que dan a la calle, detectamos grandes carencias de salubridad en todas las piezas, y una muy mala conexión entre ellas. Por eso proponemos un gran vaciado longitudinal que atraviesa todo el edificio, uniendo inequívocamente los tres cuerpos estructurales y, de hecho, todas las salas, tanto las existentes como las nuevas, mediante un recorrido gradual que se inicia con las piezas más públicas cerca de la calle y acaba con las más privativas al fondo de la parcela. El vaciado consiste en el derribo total de la crujía cercana a la medianera de la calle Olzinelles, para convertirla en una suerte de calle interior la continuidad de al cual, en el segundo cuerpo estructural, se alcanza maximizando el patio de luces existente. Finalmente, en el último cuerpo estructural, un triple espacio contiguo al vaciado de los dos cuerpos previos culmina la secuencia. La sucesión de vaciados configura un atrio que, mediante la aparición de ‘nuevas’ fachadas contrapuestas a las medianeras originales – con rastros físicos de toda la historia del edificio –, aporta luz y ventilación a todas las salas y deviene un excelente vertebrador de las circulaciones horizontales y verticales, aportando un nuevo potencial de uso para programas imprevistos. / “El andamio”. En el Atrio, un elemento destacado por encima del resto: el conjunto de pasarelas y escaleras inspiradas en los andamios de obra y, sobretodo, en el ‘Teatro Oficina’ de Lina Bo Bardi a São Paulo (1980-91). / Rebaje. Con el objetivo de agotar el potencial edificable del edificio y facilitar el funcionamiento a cota de acceso, se nivela toda la planta baja a al rasante de la entrada de la calle Olzinelles (+0.00) haciendo un rebaje de 85cm en todas las piezas excepto en el Atrio del primer cuerpo estructural que ya se encuentra en esta cota. / La cubierta. Los tejados existentes no se pueden aprovechar, sólo conservamos las cerchas de al sala principal. Hacemos una nueva cubierta en todo el edificio asociada volumétricamente a los tres cuerpos estructurales: tres cubiertas a dos aguas de tecnología ligera, de policarbonato celular en las vertientes sur y de chapa aislada en las vertientes norte, siempre sobre estructura metálica, asumen requerimientos técnicos medioambientales y de climatización del edificio, permitiendo la iluminación permanente del atrio y facilitando la ventilación, situando las ventanas en al parte más alta, en las cumbreras, para propiciar convecciones naturales en todo el edificio. / Paramentos interiores. Trabajamos sistemáticamente en función de las diferentes casuísticas: a) preservamos las medianeras existentes con su aspecto actual siempre que es posible; b) hacemos apeos con vigas metálicas dónde hacen falta nuevas aberturas; c) las puertas y ventanas originales innecesarias se tapian con ladrillo perforado dejado visto; b) con este tipo de ladrillo, también sin revestir, se hacen muros estructurales nuevos; d) utilizamos entramados ligeros de madera en las piezas que necesitan aislamiento térmico y acústico, sobretodo en las fachadas interiores del Atrio. / La fachada (protegida). Nos interesa más la fachada actual que la original. Queremos preservar el aspecto envejecido de la fachada, reflejo del paso del tiempo – la gama infinita de ocres descoloridos es espectacular-. La limpiaremos y repararemos las patologías existentes pero en ningún momento intentaremos recuperar el momento original en que se estrenó el edificio. El paso del tiempo es un valor que tiene que formar parte del alma de la nueva Lleialtat, i la fachada será una expresión. Por el contrario, lo que hacemos de nuevo se hace con la tecnología (y la estética) contemporánea. Conservamos todas las aberturas originales y añadimos carpinterías de acero con despieces consecuencia de las necesidades interiores (ventilación,etc.). / CRITERIOS DE SOSTENIBILIDAD / Usuarios no expertos. El edificio tendrá muchos usuarios y posiblemente ningún responsable único (conserje). El edificio tiene que poder funcionar solo sin depender de al acción de las personas, más allá de abrir o cerrar ventanas si hace o no calor y se quiere ventilar. / Uso imprevisible. El edificio se utilizará de maneras muy diversas y poco previsibles, tanto a nivel de horarios como a nivel de ocupación. / Estrategias pasivas. Debido a este uso imprevisible e irregular y al tipo de usuario inexperto y esporádico optamos por un edificio que climáticamente funcione solo, a partir de estrategias pasivas basadas en al inercia (en los espacios climatizados y semiclimatizados), el aislamiento (en los espacios climatizados), etc. / Climatitzación mecánica mínima. Sólo climatizamos los espacio de uso estático y dejamos el Atrio sin climatización mecánica asumiendo que será un espacio temperado respecto al clima exterior pero a menudo sin el grado de confort requerido en los otros esapcios interiores. El Atrio será un espacio intermedio bioclimatizado. / Captación solar y ventilación. El aumento de volumen de las cubiertas – siempre respetando al máximo el soleamiento actual de lso vecinos- tiene como objetivo principal posibilitar la captación solar, generando dos situaciones estacionales opuestas: en invierno captamos calor que revertimos mediante recuperadores de calor para climatizar los espacio interiores, mientras que en verano sobrecalentamos el aire del estrato superior del atrio generando una convección muy potente que expulsa el aire más caliente del edificio en abrirse las ventanas de las cumbreras –accionadas por sensores automáticos-. Además las climatizadoras permitirán hacer free-cooling, siempre y cuando al temperatura exterior sea favorable. / Aprovechamiento de aire caliente sobrante. En invierno, todos los espacios climatizados expulsan el aire caliente de la ventilación forzada en el Atrio de manera que lo temperan. / Iluminación. El Atrio ilumina durante todo el año el interior del edificio gracias a los paneles de policarbonato celular transparente que lo cubren. En el cuerpo 3, debido al exceso de soleamiento durante buena parte del año, se crea una cámara ventilada de 60cm (que es el canto de las vigas) instalando un filtro solar interior con mallas de sombreo plegables, para permitir la máxima captación en invierno y la mínima en verano. En el tramo más alto la protección solar será fija con una chapa grecada perforada. Cuando no interese acumular o aprovechar el aire caliente de la cámara los sensores abrirán las ventanas situadas en ambos extremos, superior e inferior, refrescándola inmediátamente.
Share on: