Situació: Sant Cugat del Vallès, Barcelona. / Projecte: 2009-2010 / Obra: 2010-11 / Promotor: UTE d’Aro Compact-Habit Campus de Sant Cugat / Superfície construïda: 3101m2
Autors: HARQUITECTES + DATAAE
Col·laboradors: Toni Jiménez Anglès, Montse Fornés Guàrdia, Anna Tamayo
Equip: Societat Orgànica (consultoria ambiental), DSM arquitectes (estructura), ÀBAC enginyers (instal·lacions)
Fotografia: Adrià Goula
Premis: Guanyador ‘SAIE Selection Contest 2011’ (IT) / Selecció ‘Green Building Challenge 2011’ (FIN) / Premi ‘Green Building CE’ (GER) / Guanyador ‘VI Premis NAN d’arquitectura i construcció 2012’ (ES) / Guanyador ‘Premis AJAC 2012’ / Finalista ‘Premis FAD 2013’, Barcelona (ES) / Finalista ‘XII Bienal de Arquitectura Española 2013’ (ES) / Premi ‘A+ Awards 2013’, millor edifici sostenible (ES) / Finalista ‘BIGMAT Awards 2013’ (FR) / Finalista ‘VI Premis Enor 2014’ (ES) / Premi ‘ArchMarathon 2014’, categoria Habitatge Mixte (IT) / Premi ‘Ugo Rivolta’ 2015
Qualificació energètica: certificat Minergie, certificat Verde
+info: flickr / tectonicablog
[Català]
Els nous habitatges universitaris es troben a la mateixa parcel·la que l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV en un context residencial de baixa densitat a Sant Cugat del Vallès. / El concurs, organitzat per la mateixa escola i la UPC, plantejava tres grans reptes: Construir habitabilitat per estudiants d’arquitectura, complir la certificació energètica suïssa Minergie (baixar dels 38 kwh/m2a) i tot això utilitzant un nou sistema de construcció industrialitzada (sistema EMI de Compact Habit). / La posició del nou edifici pretén mantenir l’equilibri entre els edificis existents i els espais exteriors així com prioritzar la relació directa entre els habitatges i el campus amb el terra, propiciant l’ús dels espais exteriors i dels recorreguts horitzontals, adaptats i sense ascensors. La topografia existent i la pròpia organització en doble barra permeten apropar tots els habitatges a la cota del terra i potenciar un gran pati central on, a mode de gran sala, es desenvoluparà la vida comunal. Un espai que regala als habitatges i al campus 1000m2 d’espais col·lectius no previstos. / El programa de residència per estudiants d’arquitectura permetia imaginar cohabitacions intenses entre els usuaris, tant a nivell individual, gràcies a la flexibilitat interior dels habitatges, com a nivell col·lectiu, gràcies al potencial d’ús del pati com a espai d’esdeveniments socials. / Ràpidament vam entendre que no tenia sentit distribuir la tipologia, que serien els estudiants que amb la seva investigació, la seva utilització i evolució durant anys trobarien, entre tots, el major potencial possible a 40m2. La nostra proposta intenta condicionar al mínim la possible tipologia vorejant els límits de l’habitabilitat, oferint només aquells elements mínims i exigits per la normativa, intentant no acabar completament l’habitatge per obrir nous àmbits d’oportunitat; una major llibertat en l’apropiació de l’hàbitat per part de l’estudiant d’arquitectura, un estalvi econòmic en acabats reinvertit en eficiència energètica i una expressivitat més real i pedagògica de la construcció. / La utilització d’un sistema industrialitzat ha estat determinant en l’elaboració del projecte condicionant en positiu moltes decisions per aconseguir optimitzar i racionalitzar el procés industrial. El projecte va acceptar des d’un inici les regles de joc de la construcció industrialitzada apostant per la utilització d’un únic tipus de mòdul d’habitatge prefabricat i per sistemes constructius coherents a un muntatge a taller intentant portar aquesta lògica industrial el més lluny possible. La industrialització permet estalviar temps, millors garanties de control d’execució, implantar sistemes en sec i minimitzar els residus del procés de l’obra, el que es plantejava com una gran oportunitat en termes de disseny i sostenibilitat. / Es van fabricar 62 mòduls dels quals 57 són de la mateixa tipologia d’habitatge i 5 corresponen a mòduls especials destinats a usos comunitaris i accessos. Un dels avantatges de la construcció industrialitzada radica en els temps de l’execució perquè poden ser més ràpids en l’execució material i perquè, a més, permet el solapament de tasques simultànies a taller i en obra. El temps de la construcció es va desenvolupar en les següents fases: 2 mesos de treballs in situ (fonaments, sanejament, instal·lacions generals…), 2 mesos de producció de mòduls a taller, 2 setmanes de transport i ensamblatge dels mòduls a obra, 3 mesos d’acabats generals (coberta, detalls de façana, urbanització…etc. ). / La idea d’un edifici no acabat té una incidència determinant en el resultat material de l’edifici. Per una banda disminueix potencialment el seu impacte ambiental simplement pel fet de fer menys, d’utilitzar menys recursos materials per la mateixa funció i per una altra banda ofereix l’oportunitat d’una nova expressió material més sincera o directa on la constructivitat de l’edifici s’evidencia amb molta claredat. El mòdul de formigó original es presenta majoritàriament despullat aprofitant positivament la seva materialitat, la seva textura i la seva inèrcia tèrmica. Els pocs revestiments interiors que s’han afegit estan formats principalment per panells de fusta contraxapada que habitualment s’utilitzen per l’encofrat de formigó i que tenen l’avantatge de ser un material renovable i que es presenta en junta seca i sense necessitat d’un acabat final. Els armaris de cuina, del mateix material, s’han entregat sense portes però amb molts prestatges mòbils que permeten economitzar però que a la vegada reforcen i ajuden a expressar millor l’ús real de l’habitatge. Les instal·lacions s’han resolt vistes, on ha estat possible, intentant ser molt didàctics en la seva implantació. La tecnologia de les façanes respon directament a una lògica industrialitzada de construcció en sec, lleugera i reversible on predomina un important gruix d’aïllament tèrmic combinat amb membranes d’estanquitat transpirables i façanes ventilades. Les façanes exteriors, que estan més exposades a la intempèrie, s’han resolt amb xapa galvanitzada plegada per reduir el pes i la quantitat de material no renovable, mentre que en les façanes interiors, que queden més protegides, s’ha apostat per seguir amb els panells de fusta contraxapada. L’estalvi en acabats s’ha reinvertit en millores en eficiència energètica (més aïllament, millors envidraments, finestres de fusta… ) / En la majoria de sistemes industrialitzats l’impacte ambiental (consum d’energia, generació de residus i emissions de CO2 de producció de materials) és major que en la construcció convencional. Però en aquest cas, i gràcies a criteris per al tancament del cicle dels materials aplicats al cicle de vida de l’edifici (disminució de l’ús de materials per unitat de servei, substitució dels productes habituals per reciclats i reciclables, juntes seques i reversibles, major durabilitat de l’estructura, etc.) ha pogut verificar-se, mitjançant un càlcul d’impactes ambientals, que és significativament inferior, fins un 25% en emissions de CO2 en fase de producció de materials, una reducció dels 50% de residus en fase de construcció i fins un 75% en generació de residus en fase de deconstrucció. / És un edifici que una vegada acabada la seva vida útil podria ser completament desmuntat, els mòduls de formigó i altres components podrien ser reutilitzats i en última instància pràcticament tots els seus materials i sistemes podrien ser reciclats, l’edifici deixarà de ser un producte per tornar a ser un recurs. Segurament aquest potencial de reciclabilitat i reutilització és la característica més potent d’aquest sistema modular; el seu sistema d’ensamblatge per apilament sense unions rígides i totalment desmuntables permeten imaginar una futura reutilització del mòdul de formigó en un altre edifici i per a altres usos. / Encara que el projecte ha apostat per la utilització sistemàtica d’un únic mòdul tipològic, s’ha procurat buscar una expressió final que difumina la percepció de seriació i repetició del format de mòdul mitjançant la fragmentació i superposició d’ordres constructius que organitzen les façanes en formats més petits i més propis dels components constructius i de les seves funcions. La doble pell exterior també aconsegueix un efecte integrador del conjunt superposant una altra capa, un nou llenguatge vegetal, orgànic i canviant que troba la seva composició formal en la funció de protecció solar. / El projecte no intenta fer ostentació de la seva modularitat industrial sinó optimitzar i integrar la lògica modular dins un collage de tecnologia i habitabilitat.
[English]
The new dwelling house for students is placed in the same plot as the University of Architecture (ETSAV), in a low density residential area in Sant Cugat del Vallès. The competition, organized by the ETSAV and the UPC, considered three ambitious challenges: to built a housing area for architecture students, to comply with the Swiss energetic certification Minergie (below 38kwh/m2a) and to use a new system of industrialized construction (EMI System by Compact Habit). / The position of this new building aims to maintain the balance between the existing buildings and outdoor spaces as well as prioritizing the direct connection between housing and campus with the ground floor, promoting the use of outdoor spaces and the horizontal pathways, adapted and without lifts. The existing topography and its own double parallel block organization allows dwelling to be closer to the ground level and to favour a big central atrium, where, as a living room, the community life will take place. A new space that gives to the dwelling house and campus 1000m2 of non-expected community spaces. / The residency program for architecture students allows to imagine deep relationships between users, , both individual, due to the housing unit flexibility, and collective, thanks to the potential use of the central atrium as a social event space. / We soon realized there was no need to distribute the unit typology considering that students, researching, using and developing themselves over the years, would find the maximum potential at 40m2 space. Our proposal tries to determine as little as possible the unit typology bordering the habitability limits and only offering those elements required by regulation. In this way we try not to completely finish the housing, opening new fields of opportunity: more freedom in the appropriation of the space by the architect student, material cost saving in finishing reinvested in energetic efficiency and a more real and pedagogical expression of construction. / The use of a industrialized system has been decisive for the project development and it has positively conditioned to many decisions related to optimization and rationalism of the industrial process. The project accepted from the beginning the industrialized construction rules opting for a single prefabricated housing model and constructive systems in line with a workshop assembly, trying to use this industrial logic as far as possible. Industrialization allows to save time, a better execution control guaranties, to implant new dry construction systems and to minimize the production of waste materials during the construction process. It was a great opportunity in design and sustainability terms. / 62 unit modules are built, 57 of which are the same typology and the rest are special units destined for community uses and access. One of the advantages of industrialized construction lies in the execution times due to the fact that construction process can be faster in material execution and in addition, it allows the realization of simultaneous tasks in workshop and on site at the same time. The construction time was developed in the next stages: – 2 months: on site works (foundations, sewage, general installations…) – 2 months: units manufacturing in workshop – 2 weeks: transporting and assembling the units on site – 3 months: general finishing (roof top, façade details, urbanization…) / The idea of a ‘non finished’ building has a decisive influence in the material result of the building. On the one hand, it proportionally reduces the environmental impact due to the fact that less material resources are used for the same function. On the other hand it offers you the opportunity of a new, more direct and sincere, way of material expression where building construction appears much clearly. The original concrete module appears mostly naked, taking positively profit of its materiality, its texture and its thermal inertia. The few interior finishings added are mainly formed by plywood panels often used for the concrete formwork having the advantage of being a renewable and dry joint material and with no finishing need. The kitchen cupboard, made in the same material, have been designed without doors but with a lot of mobile shelves, allowing not only to economize the construction but also allowing students to express the real use of the house in a better way. Installations are exposed, when possible, in a way to make a teaching implementation. The façade technology uses a dry construction logic, light and reversible, where an important thermal isolation thickness combined with a breathable and water tightness membrane, and a ventilated façade system are predominated. Exterior façades, much more exposed to the outdoor weather conditions, have been resolved using galvanized folded sheets reducing the weight and quantity of no renewable material. On the other hand, on the interior façades, more protected, the same plywood panels have been used. The economic savings achieved by using this kind of materials, have been invested in an energetic efficiency improvements ( more isolation, better glazing, wooden windows…) / Some of the industrialized systems have a greater environmental impact (energy consumption, generation of waste materials and CO2 emissions) than conventional construction. But in this case, using a closed life-cycle materials criteria (less material used by service unit, recycled and recyclable materials, dry and reversible joints, more durability of the structure), a significant lower environmental impact has been verified: this project saves up to 25% CO2 emissions in manufacturing process, 50% waste materials in the assembly stage and 75% waste materials in the deconstruction stage. / Once the lifetime building is over it could be completely disassembled, concrete modules as almost all elements and systems could be reused; the building will be no longer a product to become a resource once again. Possibly, recyclable and reuse processes are the most strong concept of the modular system. Its assembly system with no rigid and completely disassembled joints allow us to imagine a future reuse of the concrete module in another buildings and situations. Although the project has positioned on a systematic use of a single typological module, it has been tried to soften this repetition and serial perception by fragmenting and superimposing the different constructive elements that organize the façade in a smaller and more typical of a constructive components and its functions. Double skin also achieves a more inclusive expression of the totality by superimposing another layer, a new vegetal, organic and changing language that finds its formal composition in a solar protection function. / The project does not try to show an industrial modular system but optimizing and integrating a modular logic inside of a technology and habitability collage.
[Castellano]
Las nuevas viviendas universitarias se encuentran en la misma parcela que la Escuela técnica superior de arquitectura del Valles ETSAV en un contexto residencial de baja densidad en Sant Cugat del Valles. / El concurso, organizado por la misma escuela y la UPC, planteaba tres grandes retos: Construir habitabilidad para estudiantes de arquitectura, cumplir la certificación energética suiza Minergie (bajar de los 38 kwh/m2a) y todo ello utilizado un nuevo sistema de construcción industrializada (sistema EMI de Compact Habit) / La posición del nuevo edificio pretende mantener el equilibrio entre los edificios existentes y los espacios exteriores así cómo priorizar la relación directa entre las viviendas y el campus con el suelo, propiciando el uso de los espacios exteriores y los recorridos horizontales, adaptados y sin ascensores. La topografía existente y su propia organización en doble barra permiten acercar todas las viviendas a la cota del suelo y potenciar un gran patio central donde, a modo de gran salón, se desarrollará la vida comunal. Un espacio que regala a las viviendas y al campus 1000m2 de espacios colectivos no previstos. / El programa de residencia para estudiantes de arquitectura permitía imaginar cohabitaciones intensas entre los usuarios, tanto a nivel individual, gracias a la flexibilidad interior de las viviendas, como a nivel colectivo, gracias al potencial de uso del patio como espacio de eventos sociales. / Rápidamente entendimos que no tenía sentido distribuir la tipología, que serian los estudiantes que con su investigación, su utilización y evolución durante años encontrarían, entre todos, el mayor potencial posible a 40m2. Nuestra propuesta intenta condicionar al mínimo la posible tipología bordeando los límites de la habitabilidad, ofreciendo solamente aquellos elementos mínimos y exigidos por normativa, intentando no acabar completamente la vivienda para abrir nuevos ámbitos de oportunidad; una mayor libertad en la apropiación del hábitat por parte del estudiante de arquitectura, un ahorro económico en acabados reinvertido en eficiencia energética y una expresividad más real y pedagógica de la construcción. / La utilización de un sistema industrializado ha sido determinante en la elaboración del proyecto condicionando en positivo muchas decisiones para conseguir optimizar y racionalizar el proceso industrial. El proyecto aceptó desde un inicio las reglas de juego de la construcción industrializada apostando por la utilización de un solo tipo de módulo de vivienda prefabricada y por sistemas constructivos coherentes a un montaje en taller intentando llevar esta lógica industrial lo más lejos posible. La industrialización permite ahorrar tiempo, mejores garantías de control de ejecución, implantar sistemas en seco y minimizar los residuos del proceso de obra con lo que se planteaba como una gran oportunidad en términos de diseño y sostenibilidad. / Se fabricaron 62 módulos de los cuales 57 son la misma tipología de vivienda y 5 corresponden a módulos especiales destinados a usos comunitarios y accesos. Una de las ventajas de la construcción industrializada radica en los tiempos de ejecución porque pueden ser más rápidos en la ejecución material y porqué además permite el solape de tareas simultáneas a taller y en obra. El tiempo de la construcción se desarrolló en las siguientes fases: 2 meses de trabajos in situ (cimentaciones, saneamiento, instalaciones generales…), 2 meses de producción de módulos a taller, 2 semanas de transporte y ensamblaje de los módulos en obra, 3 meses de acabados generales (cubierta, detalles de fachada, urbanización…etc. ). / La idea de un edificio no acabado tiene una incidencia determinante en el resultado material del edifico. Por un lado disminuye proporcionalmente su impacto ambiental simplemente por el hecho de hacer menos, de utilizar menos recursos materiales para la misma función y por otro lado ofrece la oportunidad de una nueva expresión material más sincera o directa donde la constructividad del edificio se evidencia con mucha claridad. El módulo de hormigón original se presenta mayormente desnudo aprovechando positivamente su materialidad, su textura y su inercia térmica. Los pocos revestimientos interiores que se han añadido están formados principalmente por paneles de madera contrachapada que habitualmente se utilizan para el encofrado de hormigón y que tienen la ventaja de ser un material renovable y que se presenta en junta seca y sin necesidad de acabado final. Los armarios de cocina, del mismo material, se han entregado sin puertas pero con muchos estantes móviles que permiten economizar pero que a su vez refuerzan y ayudan a expresar mejor el uso real de la vivienda. Las instalaciones se han resuelto vistas, donde ha sido posible, intentando ser muy didácticos en su implantación. La tecnología de las fachadas responde directamente a una lógica industrializada de construcción en seco, ligera y reversible donde predomina un importante grosor de aislamiento térmico combinado con membranas de estanqueidad transpirables y fachadas ventiladas. Las fachadas exteriores que están más expuestas a la intemperie se han resuelto con chapa galvanizada plegada para reducir el peso y la cantidad de material no renovable, mientras que en las fachadas interiores, que quedan mas protegidas, se ha apostado por seguir con los paneles de madera contrachapada. El ahorro en acabados se ha reinvertido en mejoras en eficiencia energética (más aislamiento, mejores acristalamientos, ventanas de madera…) / En la mayoría de los sistemas industrializados el impacto ambiental (consumo de energía, generación de residuos y emisiones de CO2 de producción de materiales) es mayor que en la construcción convencional. Pero en este caso, y gracias a criterios para el cierre del ciclo de los materiales aplicados en el ciclo de vida del edificio (disminución del uso de materiales por unidad de servicio, sustitución de los productos habituales por reciclados y reciclables, juntas secas y reversibles, mayor durabilidad de la estructura, etc.) ha podido verificarse, mediante un cálculo de impactos ambientales, que es significativamente inferior: hasta un 25% en emisiones de CO2 en fase de producción de materiales, una reducción del 50% de residuos en fase de construcción y hasta un 75% en generación de residuos en fase de deconstrucción. / Es un edificio que una vez terminada su vida útil podría ser enteramente desmontado, los módulos de hormigón y otros componentes podrían ser reutilizados y en última instancia prácticamente todos sus materiales y sistemas podrían ser reciclados, el edificio dejará de ser un producto para volver a ser recurso. Seguramente este potencial de reciclabilidad y reutilización es la característica mas potente de este sistema modular; su sistema de ensamblaje por apilamiento sin uniones ríguidas y totalmente desmontables permiten imaginar una futura reutilitzación del módulo de hormigón en otro edificio y para otros usos. / Aunque el proyecto ha apostado por la utilización sistemática de un único módulo tipológico se ha procurado buscar una expresión final que difumina la percepción de seriación y repetición del formato de modulo mediante la fragmentación y sobreposición de ordenes constructivos que organizan las fachadas en formatos más pequeños y más propios de los componentes constructivos y de sus funciones. La doble piel exterior también consigue un efecto integrador del conjunto sobreponiendo otra capa, un nuevo lenguaje vegetal, orgánico y cambiante que encuentra su composición formal en la función de protección solar. / El proyecto no intenta hacer alarde de su modularidad industrial sino optimizar y integrar la lógica modular dentro de un collage de tecnológica y habitabilidad.
Share on: