Situació: Palau Solità i Plegamans, Barcelona. / Projecte: 2013 / Obra: 2013-14 / Superfície construïda: 209m2
Col·laboradors: Blai Cabrero Bosch, Montse Fornés Guàrdia, Toni Jiménez Anglès, Carla Piñol Moreno
Fotografia: Adrià Goula
[Català]
La parcel·la es troba en una zona residencial de baixa densitat on predominen les cases amb jardí, el pendent de la parcel·la era suau i continu fins al final de la parcel·la i tota la parcel·la tenia un molt bon assolellament durant tot el dia. La normativa urbanística permetia edificar més del necessari, podent fer planta baixa més dos plantes pis amb la principal restricció de separar-se 6 metres respecte l’alineació del vial i 3 metres de la resta de límits. / El projecte va partir de la restricció que aportava l’estudi geotècnic que ens indicava que els primers metres de subsòl tenien una capacitat resistent molt baixa. Per evitar una solució de fonamentació profunda, poc viable econòmicament i ambientalment, va caldre replantejar profundament l’organització de la casa i els seus sistemes constructius. Necessitàvem una construcció molt lleugera o alternativament una construcció que repartís molt homogèniament les càrregues al terreny. L’opció de construcció lleugera es va descartar per cost i sobretot perquè alhora crèiem necessari tenir el màxim d’inèrcia tèrmica interior per garantir el millor confort passiu, per tant la primera decisió va ser fer una casa només en planta baixa evitant acumulacions de càrrega concentrades a una zona del terreny. La segona, utilitzar solera enlloc de forjat sanitari per transmetre el pes dels paviments i les sobrecàrregues d’ús directament al terreny sense passar pels fonaments. La tercera, utilitzar un sistema estructural lineal, en aquest cas murs de càrrega, que repartissin al màxim les càrregues de la coberta al terreny. La quarta, organitzar aquestes parets estructurals de manera totalment regular, en forma de retícula equidistant, de manera que les parets i fonaments recollissin una mateixa part proporcional de la càrrega de l’edifici i garantissin un descens prou homogeni al llarg del terreny. Aquesta organització permetia portar el projecte al límit, ajustant al màxim i sobrecarregant el terreny fins al seu límit per aconseguir la casa més pesada possible que tingués la màxima massa (inèrcia) admissible pel terreny. / Que la casa es desenvolupés tota en planta baixa, va permetre construir-la amb una tecnologia senzilla de parets de càrrega amb llums curtes, donant una resposta estructural òptima a les característiques del terreny i sobretot permetent ajustar-se als costos previstos per la seva execució. / Malgrat la parcel·la ja era força plana, es van aprofitar les terres de les excavacions de la fonamentació per acabar d’aplanar el jardí perimetral a cota de la casa potenciant al màxim la continuïtat interior-exterior. El volum alliberat sota la solera es va reomplir amb un gruixut llit de graves creant un acumulador tèrmic amb molta inèrcia que serveix per pre-tractar l’aire de renovació de manera que a l’hivern l’aire d’admissió s’escalfa al creuar per les graves i a l’estiu el refresca. Sempre es va intentar que la resolució d’un problema esdevingués, alhora, una ocasió per introduir altres millores al projecte. / El programa es distribueix en deu espais equivalents de 3,5 x 5,12. La polivalència d’aquests 18m2 i les generoses relacions entre ells ofereix, sorprenentment, molta llibertat alhora d’organitzar els usos i permet imaginar que la casa pugui ser utilitzada de moltes maneres diferents al llarg dels anys, creant estances que es poden entendre com a segregades o com a un únic gran espai continu. Són espais configurats directament per l’estructura i per la seva materialitat; sense revestir, combinant parets de càrrega de maó ceràmic, la solera de formigó i sostres de revoltó ceràmic. Tots els materials són estructurals i per tant imprescindibles per la construcció d’un espai habitable. Es va intentar resoldre una arquitectura que sorgís d’allò mínim i necessari, evitant elements superflus però que alhora suggerís el màxim potencial d’ús possible. La casa és tan sols una infraestructura on els usuaris poden escollir quina és la millor manera d’apropiar-se-la. / La casa es va orientar i distribuir interiorment predominant la direcció sud-est per potenciar la captació solar directe d’hivern, protegir-se fàcilment del sol d’estiu, alhora que protegir el jardí principal dels vents dominants de nord-oest i estimular unes millors ventilacions creuades a l’interior de la casa. La necessitat d’una bona protecció solar a l’estiu va ser una bona oportunitat per treballar intensivament amb la vegetació creant un jardí vertical, una transició entre interior i exterior, entre lo mineral i lo vegetal. En aquest cas la vegetació treballa reproduint la retícula interior en forma de petites capelles vegetals de fulla caduca que, sense arribar a constituir una estança exterior complerta, crearan un sobre gruix estacionari que sobreposat a la construcció ceràmica evitarà que el sol d’estiu sobreesclafi la casa. Aquestes petites capelles s’organitzen a partir d’uns llistons de fusta que, a mode de tutors, orienten les enfiladisses resseguint i protegint cadascuna de les obertures de la casa. / Com que la casa té força massa i per tant força inèrcia tèrmica si l’usuari fa ventilació nocturna i utilitza correctament el llit de graves es pot assegurar un excel·lent confort tèrmic d’estiu sense necessitat d’aire condicionat. / La construcció és voluntàriament baixa i allargada de manera que agafa unes proporcions esveltes que sumades a les obertures transversals i a la protecció solar vegetal minimitzen l’impacte i integren la presència de la construcció dins la parcel·la de manera que hom té la vivència que la casa no és un afegit, que és molt permeable i està totalment connectada cap al jardí tant de fora a dins, com de dins a fora, com de banda a banda. La casa i el jardí voldrien ser una mateixa cosa, de manera que al viure-hi es tingui la sensació de viure i utilitzar tota la parcel·la.
[English]
The plot is in a residential area of low density, where the majority are garden houses. It had a light and continuous slope which permitted a great sun orientation. The urban regulations allowed to build more than it was needed, allowing to build up to two floors with the only restriction to leave a distance of 3/6 meters from the borders. / The main restriction was caused by the geotechnical study, which showed that the first meters underground had a very low resistance. To avoid a deep foundation, not wanted for economic and environmental reasons, we had to search for another solution. We rejected the solution of a light construction for being more expensive and because we thought it was more important to gain interior thermic inertia, for a better passive behaviour. So we opted for one that distributed homogeneously the forces of the terrain. / For the structure, we chose a system of equidistant brick bearing walls to distribute the forces to the terrain. This system allowed us to adjust the forces supported to the maximum, so that by having the more weight, would increase its thermic inertia. / Finally the house was only elevated on a ground floor level and the light slope was corrected by the exceeding ground after building the foundations. We always treated any problem as opportunities to take advantages of them. / The program is distributed in ten equal spaces of 3,5 x 5,12 meters. This allows a great freedom when imagining the organization of it, creating rooms which could be independent or shared as a single space. Those spaces are determined only by its structure and materiality, no interior finish, combining brick bearing walls, concrete floor and ceramic tile ceilings. We pursued an architecture which responded to the minimum and basic needs, but allowed at the same time a maximum potential of uses. The house remains an infrastructure where the users chose their own way of life. / The house was oriented South-East searching the best solar caption during the winter, and having the easiest sun protection during the summer. Nevertheless, this same orientation allowed the best cross ventilation inside the house, and a protection from the north-west winds. The solar protection was solved with a vegetal protection, a vertical garden, a transition between the interior and the exterior, organized like little chapels constructed by wood strips which protect the windows of the house. / Due to thermic capacity, we can assure an excellent thermic comfort without any air conditioned. Regarding the landscape, the construction is elegantly short and long, which combined with the vegetal protection, lowers its visual impact so that it becomes a part of the plot. The garden and the house are become a unity, so that living in the house, is living in the garden.
[Castellano]
La parcela se halla en una zona residencial de baja densidad donde predominan las casas con jardín, la pendiente de la parcela era suave y continua hasta el final de la parcela, y toda la parcela tenía un muy buen asoleo durante todo el día. La normativa urbanística permitía edificar más de lo necesario, pudiendo hacer planta baja más dos plantas piso, con la principal restricción de separarse 6 metros respecto la alineación del vial y 3 metros del resto de límites. / El proyecto partió de la restricción que aportaba el estudio geotécnico que nos indicaba que los primeros metros de subsuelo tenían una capacidad resistente muy baja. Para evitar una solución de cimentación profunda, poco viable económicamente y ambientalmente, fue necesario replantear profundamente la organización de la casa y sus sistemas constructivos. Necesitábamos una construcción muy ligera o alternativamente una construcción que repartiera muy homogéneamente las cargas al terreno. La opción de construcción ligera se descartó por coste y sobretodo porque creíamos necesario tener el máximo de inercia térmica interior para garantizar un mejor confort pasivo, por tanto la primera decisión fue hacer una casa solamente en planta baja evitando acumulaciones de carga concentradas en una zona del terreno. La segunda, utilizar solera en vez de forjado sanitario para transmitir el peso de los pavimentos y las sobrecargas de uso directamente al terreno sin pasar por los cimientos. La tercera, utilizar un sistema estructural lineal, en este caso muros de carga, que repartieran al máximo las cargas de la cubierta al terreno. La cuarta, organizar estas paredes estructurales de manera totalmente regular, en forma de retícula equidistante, de manera que las paredes y cimientos recogieran una misma parte proporcional de la carga del edificio y garantizaran un descenso suficientemente homogéneo a lo largo del terreno. Esta organización permitía llevar el proyecto al límite, ajustando al máximo y sobrecargando el terreno hasta su límite para conseguir la casa más pesada posible que tuviera la máxima masa (inercia) admisible por el terreno. / Que la casa se desarrollara toda en planta baja, permitió construirla con una tecnología sencilla de paredes de carga con unas luces cortas, dando una respuesta estructural óptima a las características del terreno y sobretodo permitiendo ajustarse a los costes previstos para su ejecución. Aunque la parcela ya era bastante plana, se aprovecharon las tierras de las excavaciones de la cimentación para acabar de aplanar el jardín perimetral a cota de la casa, potenciando al máximo la continuidad interior-exterior. El volumen liberado debajo de la solera se rellenó con un grueso lecho de gravas creando un acumulador térmico con mucha inercia que sirve para pre-tratar el aire de renovación de manera que en invierno el aire de admisión se calienta al cruzar por las gravas y en verano se refresca. Siempre se intentó que la solución de un problema fuera, a su vez, una ocasión para introducir mejoras en el proyecto. / El programa se distribuye en diez espacios equivalentes de 3,5×5,12m. La polivalencia de estos 18m2 y las generosas relaciones entre ellos ofrece, sorprendentemente, mucha libertad a la hora de organizar los usos y permite imaginar que la casa pueda ser utilizada de muchas maneras diferentes a lo largo de los años, creando estancias que se pueden entender como segregadas o como un único gran espacio continuo. Son espacios configurados directamente por la estructura y por su materialidad; sin revestir, combinando paredes de carga de ladrillo cerámico, solera de hormigón y techos de bovedilla cerámica. Todos los materiales son estructurales y por tanto imprescindibles para la construcción de un espacio habitable. Se intentó resolver una arquitectura que surgiera de lo mínimo y necesario, evitando elementos superfluos, pero que a la vez sugiriera el máximo potencial de uso posible. La casa es tan solo una infraestructura donde los usuarios pueden escoger cuál es la mejor manera de apropiársela. / La casa se orientó y distribuyó interiormente predominando la dirección sur-este para potenciar la captación solar directa en invierno, protegerse fácilmente del sol en verano, a la vez que proteger el jardín principal de los vientos dominantes de noroeste y estimular unas mejores ventilaciones cruzadas en el interior de la casa. La necesidad de una buena protección solar en verano fue una buena oportunidad para trabajar intensamente con la vegetación, creando un jardín vertical, una transición entre interior y exterior, entre lo mineral y lo vegetal. En este caso la vegetación trabaja reproduciendo la retícula interior en forma de pequeñas capillas vegetales de hoja caduca que, sin llegar a construir una estancia exterior completa, crearan un sobre-grueso estacionario que superpuesto a la construcción cerámica evitará que el sol de verano sobrecaliente la casa. Estas pequeñas capillas se organizan a partir de unos listones de madera que, a modo de tutores, orientan las enredaderas resiguiendo y protegiendo cada una de las aberturas de la casa. / Como la casa tiene bastante masa y por tanto bastante inercia térmica, si el usuario realiza ventilación nocturna y utiliza correctamente el lecho de gravas se puede asegurar un excelente confort térmico en verano sin la necesidad de aire acondicionado. / La construcción es voluntariamente baja y alargada de manera que adopta unas proporciones esbeltas que, sumadas a las oberturas transversales y a la protección solar vegetal, minimizan el impacto e integran la presencia de la construcción dentro de la parcela, de manera que uno tiene la vivencia de que la casa no es un añadido, que es muy permeable y está totalmente conectada con el jardín tanto de fuera hacia adentro, como de dentro a fuera, como de lado a lado. La casa y el jardín querrían ser una misma cosa, de manera que al vivir se tenga la sensación de vivir y utilizar toda la parcela.
Share on: