Reserva d’Art Antoni Tàpies 2101

La reserva d’art d’Antoni Tàpies es trobava, fins avui, a l’antic estudi del pintor, a la planta baixa de la magnífica casa que va fer José Antonio Coderch per al pintor i la seva família. L’antic estudi era insuficient per a la reserva d’obra gràfica i escultures, de manera que la col·lecció s’estenia a diversos locals veïns.

La família va decidir millorar les condicions per a la conservació i la gestió de l’obra, i amb aquest objectiu van adquirir un ampli local a la planta baixa i al soterrani d’una finca a l’Eixample barceloní. Van promoure un concurs restringit a quatre despatxos d’arquitectura.

La col·lecció que ha d’allotjar el projecte de manera segura i adequada està composta per 860 obres pictòriques, 400 obres gràfiques i 70 escultures, a més de catàlegs i llibres d’art. També inclou un espai per al treball de les dues persones que gestionen i protegeixen l’obra, i una sala per a visites i reunions.

El local és diàfan i de geometria regular, de 13 x 53 m de profunditat, i fosc. Les seves característiques, estructuralment i geomètricament molt clares, ens permeten un projecte organitzat en quatre àmbits amb funcionalitats i atributs diversos: dos als extrems destinats a les persones i dos al centre destinats a l’emmagatzematge i reserva d’art.

Llum natural per a les persones: A partir de dues intervencions puntuals i estratègiques d’enderroc, es creen dos espais lluminosos i de doble alçada als extrems del local. En el primer, contigu al carrer, es desmunta parcialment la volta per captar llum natural de la façana i actuar com a espai de treball i vestíbul. El segon, al fons del local, recupera la façana d’un antic pati i s’il·lumina zenitalment, acollint les reunions i visites. L’obertura del sostre per a la captació de llum natural és una esquerda contínua en el seu perímetre. Tot l’espai intermedi està destinat a l’emmagatzematge.

Les persones baixen, transiten i pugen: El recorregut comença baixant des del carrer fins a la planta soterrani per una escala. Al nivell inferior, on es disposen les escultures, la visita transita fins al fons del local sobre un paviment continu de formigó de calç i argila. Una segona escala puja fins a la zona d’emmagatzematge de quadres. Les escales, massives, es construeixen per capes de formigó de calç i argila dosificat in situ. El retorn del recorregut de visites es pot realitzar a través de la zona logística fins al carrer.

El control higrotèrmic dels diferents espais de reserva s’aconsegueix amb dues estratègies complementàries : la temperatura, la humectació i la deshumectació es regulen amb aparells puntuals mitjançant energia aerotèrmica. La qualitat de l’aire es manté amb poques renovacions, ja que la densitat d’ús és molt baixa. Es realitza un free-cooling que comença impulsat a la zona de suports per als quadres i es transfereix a la planta inferior mitjançant comportes regulades. A la planta soterrani, segueix el seu recorregut fins al retorn situat en un nucli tècnic. Mitjançant uns motors d’extracció, s’aconsegueix que tot l’espai actuï com un gran plenum climàticament controlat, complint totes les condicions sense necessitat d’afegir tubs d’aire en cap dels espais.

L’argila: Els espais visitables es caracteritzen per la seva diafanitat i per l’ús de l’argila en el paviment, un material de gran calidesa, sense impacte ambiental i que contribueix a la regulació natural de la humitat. La capacitat del material per actuar estructuralment permet el seu ús en les escales i accentua la qualitat dels espais de doble alçada. A la planta soterrani, és adequat implementar el pes d’un paviment de formigó de calç, argila i àrid basàltic.

Els quadres es mouen en horitzontal: L’obra pictòrica se situa a la planta baixa per facilitar-ne el moviment des del carrer fins a la sala de pintures, passant per la zona logística. En aquest àmbit fosc, silenciós i protegit, els suports per als quadres s’ordenen en forma de creu per crear una àmplia zona de visió central i, al mateix temps, generar quatre espais en cantonada per a la reserva d’obres de mida singular i per als recorreguts.

L’espai de reserva de quadres és el més característic del projecte per la seva densitat emocional vinculada a la foscor i la disposició dels suports. La condició d’àmbit aïllat permet garantir-ne les condicions climàtiques i de seguretat.